-¿Per fer amics, què s'ha de fer? ¿Hi ha cap fórmula màgica?
-No hi ha fórmules màgiques, però sí que es pot parlar de característiques importants per poder establir relacions d'amistat. Com més entorns de relació tinguem, més persones podrem conèixer i més possibilitats tindrem de fer amics. És molt important moure's en diversos ambients, implicar-se en diferents activitats, la qual cosa augmentarà les nostres possibilitats de relacionar-nos. Respecte a les característiques personals, són importants les habilitats per iniciar contactes i per mantenir-los, la capacitat d'adoptar uns altres punts de vista, de comunicar estats interns, de resoldre conflictes, etc.
-¿Què cal fer quan un jove se sent rebutjat pels companys de classe? ¿Ho han de resoldre els adults o l'afectat?
-Al cap i a la fi, resoldre un problema personal sempre passa per un mateix, però a vegades les situacions se'ns escapen de les mans i aleshores hi han d'intervenir agents externs (professionals de l'ensenyament, de la salut, de la justícia quan parlem d'agressions o abusos, etc.) que ens puguin ajudar.
-Per acabar, una pregunta que ens hem fet tots alguna vegada: ¿és habitual confondre l'amistat amb l'amor? ¿Com es pot saber si un amic és més que un amic? -A l'adolescència no és estrany confondre l'amistat amb l'amor, atès que és una etapa de confidències, d'idealitzacions i d'efervescència dels sentiments. De totes aquestes experiències s'aprèn i, un cop ha passat la confusió inicial, ajuden a conèixer-nos i que les situacions s'aclareixin. Jo diria que una de les claus per diferenciar l'amistat de l'amor seria fixar-se en les respostes no verbals que provoquen la proximitat de l'altre o pensar en l'altre. Fixar-te en si et poses nerviós, si sents un desig intens d'estar amb aquella persona... En qualsevol cas, una bona comunicació ajudarà sempre a entendre com es comporta l'altre.
